Benet de Tocco
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1510  Nàpols (Itàlia) |
| Mort | 1585 (74/75 anys) monestir de Montserrat (Bages) |
 Bisbe de Lleida | |
| 11 maig 1583 (Julià) – 1585 ← Carlos Domenech – Gaspar Juan de la Figuera → Diòcesi: bisbat de Lleida | |
 President de la Generalitat de Catalunya | |
| 1578 – 1581 ← Pere Oliver de Boteller i de Riquer – Rafael d'Oms → | |
 Bisbe de Girona | |
| 5 setembre 1572 – 1583 ← Pere Carlos – Jaume Caçador i Claret → Diòcesi: bisbat de Girona | |
| 69è President de la Generalitat de Catalunya | |
| 1569 (Gregorià) – 1572 (Gregorià) ← Francesc Giginta – Jaume Cerveró → | |
| Bisbe de Vic | |
| 6 novembre 1564 – 1572 ← Acisclo de Moya y Contreras – Bernat de Josa i de Cardona → Diòcesi: bisbat de Vic | |
| Abat de Montserrat | |
| 1562 – 1564 | |
| Abat de Montserrat | |
| 1556 – 1559 | |
| Diputat eclesiàstic de la Diputació del General de Catalunya | |
| Abat | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | polític, bisbe catòlic |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
Benet de Tocco (Nàpols, 1510 – Montserrat, 1585) va ser un monjo benedictí abat de Montserrat, bisbe de Vic, de Girona i de Lleida.
De naixement es deia Marco Antonio Tocco, i provenia de la família dels antics dèspotes de l'Epir. Visqué a la cort de Carles I d'Aragó. Visità Montserrat i hi professà com a monjo benedictí el 1542 amb el nom de Benet. Molt aviat adquirí anomenada en la comunitat i el 1552 Alfonso de Burgos li dedicà l'obra De immensis Dei beneficiis. Va ser elegit abat pel període 1556 al 1559, i el seu govern quedà marcat per l'inici de la tanca de la clausura, l'establiment de la infermeria dels donats i la restauració de Santa Cecília de Montserrat; reelegit per al trienni 1562-1564, continuà l'obra de l'església, que havia iniciat el seu predecessor l'abat Garriga. Des d'aquesta posició assistí a les corts de Montsó-Barcelona (1563-1564).
L'any 1564 va ser nomenat bisbe de Vic. En el seu pas per la diòcesi osonenca implantà les normes conciliars tridentines, feu imprimir un petit catecisme en català i un ordinari manual per als curats (1568).
En l'any 1569 va ser nomenat president de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ostentà fins al 1572. Durant el seu primer trienni de mandat, la institució millora la capacitat fiscal mitjançant un major control fronterer sobre la llana i el bestiar viu. Es reduïren els fraus en el pagament del dret de la bolla i es creà el càrrec d'advocat fiscal local a Perpinyà. L'activitat política se centrà a recuperar les relacions amb el Sant Ofici, molt deteriorades al trienni anterior, i en recuperar la llibertat dels consistorials i assessors empresonats pel lloctinent. El govern de Benet de Tocco es va haver d'enfrontar a la concessió que el papa Pius V feu al rei Felip II per la qual aquest rebia el delme dels fruits de la millor casa de cada parròquia. Tant els eclesiàstics com els barons s'oposaren a la mesura, ja que eren els receptors de la major part dels delmes afectats. El desembre de 1571, el comissari papal publica un interdicte per a "allunyar de sagraments i de l'enterrament en sagrat" a tots aquells que s'haguessin negat al pagament[1]
En el darrer any com a president, fou fet bisbe de Girona, lloc des d'on impulsà la continuació de l'obra de la catedral i dictà alguns decrets per assuavir les relacions entre la ciutat i el capítol catedralici. El respecte i autoritat de la seva figura propiciaren que el rei Felip I d'Aragó i la Santa Seu el nomenessin visitador canònic de Montserrat a fi que calmés la recurrent tensió entre els monjos castellans i els catalans; en aquest temps va ser elegit abat president del monestir, càrrec que conservà fins a la mort.
L'any 1583 va ser nomenat bisbe de Lleida on, aviat, convocà un sínode demanant subsidis. Se li van atorgar a terminis, però només se li'n pagà el primer. Morí a Montserrat i fou sepultat allà mateix en un luxós sepulcre destruït durant el saqueig de les tropes franceses durant la Guerra del Francès.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. vol. 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 114. ISBN 8441208859.
- ↑ Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 621 [Consulta: 5 novembre 2013].
| Precedit per: Francesc Giginta |
President de la Generalitat de Catalunya 1569-1572 1r mandat |
Succeït per: Jaume Cerveró |
| Precedit per: Pere Oliver de Boteller i de Riquer |
President de la Generalitat de Catalunya 1578-1581 2n mandat |
Succeït per: Rafael d'Oms |
| Precedit per: Diego de Lerma |
Abat de Montserrat primer període 1556-1559 |
Succeït per: Bartomeu Garriga |
| Precedit per: Bartomeu Garriga |
Abat de Montserrat segon període 1562-1564 |
Succeït per: Felipe de Santiago |
| Precedit per: Aciscle Moya de Contreras |
Bisbe de Vic 1564-1569 |
Succeït per: Juan Beltrán de Guevara |
| Precedit per: Pere Carles |
Bisbe de Girona 1572-1583 |
Succeït per: Jaume Caçador i Claret |
| Precedit per: Carlos Domenech |
Bisbe de Lleida 1583-1585 |
Succeït per: Gaspar Juan de la Figuera |
| Abats |
|
|---|---|
| Alumnes de l'Escolania | |
| Publicacions i llibres | |
| Monuments i llocs rellevants | |
| Mitjans de transport | |